Curs Introductori a l’Adopció ADDIF 2009
Un espai de trobada, intercanvi i reflexió per a la nostra formació com a pares en aquells aspectes diferencials que comporta la paternitat adoptiva
Programa del curs:
-La maternitat/paternitat adoptiva: una maternitat/paternitat construïda a través dels afectes i la cultura.
-Certificat d’idoneïtat: en què consisteix i el perquè del recorregut formatiu-selectiu per a les famílies adoptives.
-L’elaboració de les pèrdues a l’adopció.
-Del fill/a que imaginem al fill/a real: expectatives i fantasies al voltant dels fills; la trobada amb el nen/a real;etapes en la construcció del vincle; de l’adopció mútua a l’adolescent independent....
-Saber-ho des de sempre: construint la pròpia identitat sabent-se fill adoptiu.
-El fill adoptiu i els seus orígens: una història prèvia a l’adopció, els pares biològics, el país d’origen...
-Com parlar amb els fills adoptius de temes especialment dolorosos.
Dinàmica de les sessions:
Dues sessions, de 2’30 hores cada sessió (en total 5 hores de formació). Les sessions seran conduïdes per Gemma Cánovas i Sau, psicòloga clínica especialitzada en adopció. A la primera part de cada sessió s’exposarà el tema central i a la segona part es farà un col·loqui i s’aportarà documentació d’interès, testimonis, etc. A cada sessió es lliurarà el corresponent material formatiu.
Calendari / Horari : Dissabtes 18 d'abril i 9 de maig de 2009 de 10:00 a 12:30 hores
Lloc: Hotel d'Entitats de La Pau, c/ Pere Vergés, 1, planta 6 sala 12. Barcelona Metro: L2 i L4 La Pau
Preu d’inscripció al Curs: Socis d’Addif: Individual: 40 euros Parella: 60 euros
Socis d’associacions de FADA: Individual: 45 euros Parella: 65 euros
No Socis: Individual: 50 euros Parella: 70 euros
Reserva de plaça: Les places són limitades. Si esteu interessats en aquest Curs, cal reservar plaça per telèfon (93 3134959) o per e-mail: as.addif@suport.org>.
Pagament: S'ha de fer efectiu amb un ingrés a nom d'ADDIF, especificant "Curs Introductori a l’Adopció", i el vostre nom, al compte 2013 0615 38 0200517769 de Caixa de Catalunya, abans del 16 d'abril de 2009.
dijous 26 de març de 2009
TERTÚLIA
PROPERA TERTÚLIA SOBRE ADOPCIÓ
Tema: Adopció: superant allò que fa mal (II)
Data i hora: Dimecres 1 d'abril de 2009 a les 18:30
LLoc: Seu d'Addif, Hotel d'Entitats, c/Pere Vergés, 1, planta 11 Sala 15. Barcelona
Tema: Adopció: superant allò que fa mal (II)
Data i hora: Dimecres 1 d'abril de 2009 a les 18:30
LLoc: Seu d'Addif, Hotel d'Entitats, c/Pere Vergés, 1, planta 11 Sala 15. Barcelona
dimecres 11 de març de 2009
PROPERA CONFERÈNCIA
FillS adoptius: en quins casos és necessària la consulta psicològica
A càrrec de la psicòloga clínica Gemma Cánovas Sau, especialista en adopció i consultora d'Addif (Adopció i Acolliment)
Dia: Dissabte, 14 de març de 2009
Hora: 11h
Lloc: Hotel d'Entitats de La Pau, c/ Pere Vergés, 1 Planta 6 Sala Catalunya
Barcelona (Metro: L2 i L4 La Pau)
Servei de Cangur pels infants (gratuït pels socis d'Addif i d'altres associacions de FADA. No socis: 5 euros per infant): Planta 6 Sala 14
Us hi esperem!
Construint, entre tots, una nova cultura de l'adopció.
Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família (ADDIF -Adopció i Acolliment-)
Pere Vergès,1, planta 11, despatx 8 08020 BARCELONA
Tel. 933134959 http://www.addif.org e-mail:as.addif@suport.org
A càrrec de la psicòloga clínica Gemma Cánovas Sau, especialista en adopció i consultora d'Addif (Adopció i Acolliment)
Dia: Dissabte, 14 de març de 2009
Hora: 11h
Lloc: Hotel d'Entitats de La Pau, c/ Pere Vergés, 1 Planta 6 Sala Catalunya
Barcelona (Metro: L2 i L4 La Pau)
Servei de Cangur pels infants (gratuït pels socis d'Addif i d'altres associacions de FADA. No socis: 5 euros per infant): Planta 6 Sala 14
Us hi esperem!
Construint, entre tots, una nova cultura de l'adopció.
Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família (ADDIF -Adopció i Acolliment-)
Pere Vergès,1, planta 11, despatx 8 08020 BARCELONA
Tel. 933134959 http://www.addif.org e-mail:as.addif@suport.org
dilluns 9 de març de 2009
SESSIÓ MONOPARENTALS
Dissabte, dia 28 de març de 2009:
Sessió per a Famílies Adoptives Monoparentals
Monoparentalitat: adopció, societat i escola
A càrrec de la psicòloga Gemma Cánovas, especialitzada en adopció.
Lloc: Casinet d'Hostafrancs, C/ Rector Triadó, 53 Barcelona.
Horari: d'11h a 13'30h
Hi haurà Servei Cangur
Reserva de plaça:
Si esteu interessats en aquesta Sessió, cal reservar plaça per telèfon (93 3134959) o per e-mail: as.addif@suport.org.
Preu d'inscripció:
Socis d'Addif : 15 euros No socis : 20 euros
Pagament:
S'ha de fer efectiu amb un ingrés a nom d'ADDIF, especificant "Sessió Monoparentals", al compte 2013 0615 38 0200517769 de Caixa de Catalunya, abans del dia 24 de març de 2009.
Sessió per a Famílies Adoptives Monoparentals
Monoparentalitat: adopció, societat i escola
A càrrec de la psicòloga Gemma Cánovas, especialitzada en adopció.
Lloc: Casinet d'Hostafrancs, C/ Rector Triadó, 53 Barcelona.
Horari: d'11h a 13'30h
Hi haurà Servei Cangur
Reserva de plaça:
Si esteu interessats en aquesta Sessió, cal reservar plaça per telèfon (93 3134959) o per e-mail: as.addif@suport.org.
Preu d'inscripció:
Socis d'Addif : 15 euros No socis : 20 euros
Pagament:
S'ha de fer efectiu amb un ingrés a nom d'ADDIF, especificant "Sessió Monoparentals", al compte 2013 0615 38 0200517769 de Caixa de Catalunya, abans del dia 24 de març de 2009.
dijous 5 de març de 2009
D' E-mails
Ens ha arribat el següent coreu electrònic. Ens ha semblat que pagava la pena de reproduir-lo sencer. Si algú el llegeix i el vol comentar, estarem encantats d'escoltar-lo
En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nins amb discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer una pregunta:
'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa
la Natura, es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot
aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les coses
com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al meu
fill?'
L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.
El pare va continuar. 'Crec que quan un nin com en Shay, que era
mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una
oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la
forma en què altres persones tracten a aquest nin'.
Després va contar la següent història:
En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay
ho sabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar,
'Creus que em deixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú com
en Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si al meu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentit de pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot i les seves mancances.
Em vaig acostar a un dels nins en el camp i li vaig preguntar (no esperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nin va mirar al seu voltant per orientar-se i va dir:
'Estem perdent per sis carreres i el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en el nostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.
Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, es posà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ulls
i amb la calor en el meu cor. Els nins s'adonaren de la meva alegria de veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equip de Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.
Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugar al camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veia extasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb un somriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.
Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou. Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursa guanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpejàs regalant així la seva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat al Shay. Tothom sabia que era impossible que colpejàs, perquè Shay tan
sols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectar amb la pilota. Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador, reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquest moment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos per
llançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fer contacte.
El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.
El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornar a tirar la bola suaument cap a Shay.Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.
El joc ara ja seria acabat.
El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la
llançat a la primera base.Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, el pitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, fora de l'abast de tots els companys.
Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:
'Shay, corre a la primera! Corre a la primera!
Shay mai en la seva vida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a la primera base.Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.Tots cridaren,
'Corre a la segona, corre a la segona!'
>
Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitant
emocionat per arribar a la base. En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de la dreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la seva primera oportunitat de ser l'heroi del seu equip. Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però va entendre las intencions del llançador per la qual cosa, també, intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del cap del jugador de la tercera base.
Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que els
corredors de davant seu voltaven les bases cap a casa. Tots estaven cridant,
'Shay, Shay, Shay, all the way Shay'
Shay va arribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer a ajudar- lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li va cridar,
'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!
Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i els
espectadors, tots de peu cridaven:
'Shay, ves a casa! Ves a casa!
Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat com l'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seu equip.
'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seu rostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros de veritable amor i humanitat en aquest món ».
Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern, sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, el retorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant el seu petit heroi del dia!
I ara una mica de nota a peu d'aquesta història:
Tots estem disposats a enviar milers d'acudits a través de l'e-mail sense un segon pensament, però quan es tracta d'enviar missatges sobre les opcions de vida, la gent dubta.
El cru, vulgar, i sovint obscè, passa lliurement pel ciberespai, però
el debat públic sobre la decència és massa sovint suprimit en les nostres escoles i llocs de treball.
Si estàs pensant en la transmissió d'aquest missatge, és probable que
estiguis classificant les persones de la llibreta d'adreces que no són les «adequades» per rebre aquest tipus de missatge. Bé, la persona que t'ho ha enviat considera que tots podem fer una diferència.Tots tenim milers d'oportunitats cada dia per ajudar a realitzar l'ordre natural de les coses». Per tant, moltes interaccions aparentment trivials entre dues persones ens presenten una elecció: ¿Potser aprofitarem una espurna d'amor i humanitat, o deixarem passar aquestes oportunitats , deixant el món una mica més fred en el procés?
Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per com tracta als seus menys afortunats d'entre ells.>
Ara tens dues opcions:
1. Suprimeix
2. Fes-lo córrer
En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nins amb discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer una pregunta:
'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa
la Natura, es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot
aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les coses
com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al meu
fill?'
L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.
El pare va continuar. 'Crec que quan un nin com en Shay, que era
mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una
oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la
forma en què altres persones tracten a aquest nin'.
Després va contar la següent història:
En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay
ho sabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar,
'Creus que em deixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú com
en Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si al meu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentit de pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot i les seves mancances.
Em vaig acostar a un dels nins en el camp i li vaig preguntar (no esperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nin va mirar al seu voltant per orientar-se i va dir:
'Estem perdent per sis carreres i el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en el nostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.
Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, es posà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ulls
i amb la calor en el meu cor. Els nins s'adonaren de la meva alegria de veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equip de Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.
Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugar al camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veia extasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb un somriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.
Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou. Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursa guanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpejàs regalant així la seva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat al Shay. Tothom sabia que era impossible que colpejàs, perquè Shay tan
sols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectar amb la pilota. Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador, reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquest moment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos per
llançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fer contacte.
El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.
El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornar a tirar la bola suaument cap a Shay.Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.
El joc ara ja seria acabat.
El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la
llançat a la primera base.Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, el pitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, fora de l'abast de tots els companys.
Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:
'Shay, corre a la primera! Corre a la primera!
Shay mai en la seva vida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a la primera base.Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.Tots cridaren,
'Corre a la segona, corre a la segona!'
>
Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitant
emocionat per arribar a la base. En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de la dreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la seva primera oportunitat de ser l'heroi del seu equip. Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però va entendre las intencions del llançador per la qual cosa, també, intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del cap del jugador de la tercera base.
Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que els
corredors de davant seu voltaven les bases cap a casa. Tots estaven cridant,
'Shay, Shay, Shay, all the way Shay'
Shay va arribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer a ajudar- lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li va cridar,
'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!
Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i els
espectadors, tots de peu cridaven:
'Shay, ves a casa! Ves a casa!
Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat com l'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seu equip.
'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seu rostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros de veritable amor i humanitat en aquest món ».
Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern, sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, el retorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant el seu petit heroi del dia!
I ara una mica de nota a peu d'aquesta història:
Tots estem disposats a enviar milers d'acudits a través de l'e-mail sense un segon pensament, però quan es tracta d'enviar missatges sobre les opcions de vida, la gent dubta.
El cru, vulgar, i sovint obscè, passa lliurement pel ciberespai, però
el debat públic sobre la decència és massa sovint suprimit en les nostres escoles i llocs de treball.
Si estàs pensant en la transmissió d'aquest missatge, és probable que
estiguis classificant les persones de la llibreta d'adreces que no són les «adequades» per rebre aquest tipus de missatge. Bé, la persona que t'ho ha enviat considera que tots podem fer una diferència.Tots tenim milers d'oportunitats cada dia per ajudar a realitzar l'ordre natural de les coses». Per tant, moltes interaccions aparentment trivials entre dues persones ens presenten una elecció: ¿Potser aprofitarem una espurna d'amor i humanitat, o deixarem passar aquestes oportunitats , deixant el món una mica més fred en el procés?
Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per com tracta als seus menys afortunats d'entre ells.>
Ara tens dues opcions:
1. Suprimeix
2. Fes-lo córrer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
